Quan ell va obrir-li la porta de casa va entrar-hi gairebé sense pensar. Ja feia dies que esperava aquell moment i tenia tantes ganes de passar una nit a soles amb ell que el cor li anava al cent per hora. Ella portava el vi, ell el sopar. Com sabia que el sushi li encantava? Potser li havia dit en una d’aquelles llargues converses de whatsapp que s’allargaven fins a les tres del matí. Va fer-la esperar al menjador amb una generosa copa de vi mentre ell preparava la taula. Mentrestant, ella no es va poder estar d’inspeccionar amb la mirada tots els racons de la casa. Els seus ulls es va detenir sobre una estanteria plena de llibres. Ella sempre havia volgut tenir una llibreria com aquella, però l’habitació del nou pis d’estudiants no donava per a tant. Va apropar-se amb una mà aguantant la copa de vi blanc i amb l’altra preparada per resseguir amb els dits les tapes de tots aquells llibres que l’havien fet oblidar d’on estava. Va dubtar a l’hora de treure’n uns quants per llegir-ne les contraportades.
–No passa res si els treus del lloc– va dir ell darrere seu amb expressió divertida. Havia quedat tan encisada amb tot aquell munt de llibres que no s’havia adonat que ell portava una bona estona mirant-la repenjat a la paret– Quan no t’he vist asseguda al sofà he pensat de seguida que series aquí– Ella es va posar vermella i ell ho va notar, però no va dir-li res perquè li encantava veure-la nerviosa.
–T’has llegit tots aquests llibres?– va preguntar-li després de fer un bon glop de vi per dissimular la seva incomoditat.
–Alguns, però la majoria són dels meus pares– va contestar apropant-se-li per l’esquena.
Llavors ella va ajupir-se i va treure ràpidament el llibre Algú com tu de Xavier Bosch.
–Aquest és, de moment, el meu llibre preferit. Si no l’has llegit, estàs obligat!
– Ho faré, no ho dubtis!– va respondre ell mirant-se-la des de dalt.
Quan ella va aixecar-se, va notar-lo molt a prop, podia sentir la seva respiració al clatell. Va arreglar-se el tirant del sostenidor, que el portava fluix i l’hi havia caigut lleugerament per damunt les espatlles. Ell va tornar a baixar-li, va resseguir el seu braç fins a arribar a la copa de vi, que va agafar i va deixar sobre llibreria. Va començar a fer-li petons al coll, i ella es va deixar portar.
– Vols que pari?
